Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ahí vingué una donzella
que un jovencel la portava:
Galan ell y hermosa ella,
de genolls devant lo altar,
com en un tronch duas rosas
duas vidas enllassáren:
De goig mas veus palpitáren,
de amors ne fou mon cantar.
Jo ploro en l' enterro, jo canto en la festa:
Mas veus son d' amor,
ja ab sol d' alegría, ja ab cel de tempesta,
que sempre á tot' hora jo prego al Senyor.
Suspesa entre cel y terra,
cuant naix lo dia,
ó l'raig darrer á la serra
lo sol envia,
al cáurer la tarde y al náixer l'aurora,
jo canto á tot' hora:
¡Ave María!
Vuy ha vingut una mare...
¡Pobre mare y pobre esposa!
Un fill ne té que reposa
prop la tomba de sòn pare.
