lléixen, y mès las flors que lo adornan, y mès los fruyts que lo enriquéixen, mès será també son orgull y gallardía, mentres la soberana podadora que lo mene, sapia dirigir, com cal, sa bona saba.
Sí; amor á la patria; amor á las lletras; amor á la llengua: veus aquí lo perqué de nostres jochs, lo fi de son renaixement, lo desitg del Consistori, lo imán poderós, que cada dia atrau novas y mòlt dignas musas á oferir en sas aras la flor de sos traballs, y la nata dels seus ingenis. Aquest sentiment amoròs é irresistible, que ab nosaltres naix, que ab nosaltres creix, y que si mor momentaneament ab nosaltres, es per reviurer després mès arrelat en los cors de nostres fills, quel portan ab la sanch de llurs pares, es una verdadera virtut, no ho duptéu; una virtut natural, civil, literaria, religiosa; una flama santa que no podriam may eclipsar, si possible fos volerho, sens eclipsar ab la propia llum, quens dòna vida, la que vida dòna també á la gran nació de qui som membres. Perque desenganyemnos: ¿podrá ser may bona filla adoptiva la que escup al front de sa propia mare? ¿Sabrá interessarse may per la nació qui fa mofa y escarni del amor á la provincia, que li guarda lo primer plor, y la primera rialla? Al contrari; qui sab servir á la provincia, sab servir á la nació; qui honra á la una, honra á l' altra; cuant mès nobles y perfetas son las parts, mès perfet y noble ressalta lo tot ques compon d'ellas; cuant mès hermosas las flors, mès ricas las toyas; y ab una paraula: cuant mès bons, mès il-lustrats, mès dignes catalans sabrem ser, mès bons, mès il-lustrats, mès dignes espanyols serém.
