Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 46 —
Fills de la reyna, plorau,
plorau de dol y anyoransa.
Era lo goig de la reyna,
y en las sevas mans parlaba;
y al seu ressò s'adormian
los seus fillets en sa falda.
Fills de la reyna, plorau,
plorau de dol y anyoransa.
Si entonava cants de guerra
tremian los monts i planas;
si treya suspirs d'amor,
la ninas d'amor penaban.
Fills de la reyna, plorau,
plorau de dol y anyoransa.
Mès, que tè l'hermosa reyna?
¿perque la seva arpa calla?
¿qué se han fet los lays d'amor?
¿qué se han fet, ay, las baladas?
Fills de la reyna, plorau,
plorau de dol y anyoransa.
Era tendra i carinyosa,
y l'ha encisada un monarca;
ab sentidas amoretas
al mitg del cor l'ha fletxada.
Fills de la reyna, plorau,
plorau de dol y anyoransa.
