Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/47

— 47 —

 —Seurèm en un sol trono,
juntarèm las nostras armas;
en un quartel lo lleò,
en l'altre cuartel las barras.—
 Fills de la reyna, plorau,
 plorau de dol y anyoransa.
 Mes la reyna tè enemichs
que en la cort tenen privansa,
vils corchs que sempre rosegan,
de verinosa fiblada.
 Fills de la reyna, plorau,
 plorau de dol y anyoransa.
 Lo monarca se'ls escolta...
prest de la reyna 's recata;
cambia d'amor en desdeny
y l' desdeny en odi cambia.
 Fills de la reyna, plorau,
 plorau de dol y anyoransa.
 Ja no l'aclaman senyora;
la senyora n'es esclava;
perque llansa ays de dolor
la llengua li han arrancada.
 Fills de la reyna, plorau,
 plorau de dol y anyoransa.
 —Ja ha finat, ja, l'estranjera;
ja ha finat, ja, la bastarda;