Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/48

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 48 —

enterraula ab son mantell,
ab arpa y ceptre enterraula.—
 Fills de la reyna, plorau,
 plorau de dol y anyoransa.
 Ay mare! no ets morta, no;
encara ton foch m'abrasa;
no ets morta, no, mare meva.....
los teus fills viuhen encara.
 Fills de la reyna, plorau,
 plorau de dol y anyoransa.
 Rodejan la seva tomba;
al peu un llorer hi plantan,
sols ab llágrimas lo regan;
 Fills de la reyna, plorau,
 plorau de dol y anyoransa.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

 Y feya llarch temps que muts
vetllaban la tomba santa,
cuant l'arpa dona un gemech.....
la reyna s'ha despertada!
 Nostra mare resucita:
 fills de la reyna, esperansa!