Aquesta pàgina ha estat revisada.
esperaba la aurora
la carinyosa nina.
Los gascons, que, en nit fosca,
de Balaguer fugian,
burlant de Urgell al Compte,
entráren per las vilas,
y al que honra no lleváren
li lleváren la vida.
Ja 'ls flams dels bruchs s'apagan!
Ja 'l somatent no crida!
los pares que en ell marxan
sòn morts tots per las vinyas!!
Las mares, quant ho saben,
de gran dolor tranzidas,
deixant als fills que dormen
y somnis bells somnian,
del espós en ajuda
al camp se precipitan.
¡Prop del espós jagnéren
y en igual llit de espinas,
que ab tots se desfogáren
los gascons que fugian!
perdé ell la vida ab honra,
ellas l' honra y la vida!!
Quant arrivá la aurora,
y 's despertá la nina,
ni l'alé de sa mare
