Aquesta pàgina ha estat revisada.
l'aire que dins se fica,
sembla una flor cuberta
de pòls, mès que tè vida;
son cos bell y flexible,
com si fòs jonceh se brinca;
sos peus, que, ab nua planta,
terra y pedras calcigan,
d'alguna estátua grega
per estrém se pendrian,
y 'l tot de sa figara
sembla d'obra divina.
Tan modesta 's presenta
cuant ja la fam la atissa,
que implorar fins ignora,
ni alsa las mans, sols mira.
Si 'l castell de son poble
fòs com en altres dias,
en busca de la almoyna
dins son pati entraria......
mes al baró 'l matáren
y es son castell ruinas!
Tan sols ab lo que troba
pel camp sosté sa vida,
pel camp, que ja s'asseca,
perque l'ivern arriba.
¿Quant ja l'ivern impere,
qué farás, pobre nina?
