Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿qué serás , oh ponsella,
quant la planta ahont vivias
mústiga quede y seca,
qué serás, infelissa?
Ponsella, que en lo camp, aguayta sola,
en planta que ha ferit lo segador:
mentres tendra respira,
encara 'l sol la anima y la consola,
mès si algun vent se gira,
ay de la flor!
Igual á la oraneta
es la orfaneta trista,
que per la mar llansantse,
libre per l'espay gira,
mès no tè ahont agafarse,
y vola, y se fatiga,
y si en la nau reposa,
acaba allí sa vida.
Lo cel es sa cabanya,
son llit la terra viva!
Si en sa ajuda y amparo
la caritat no arriba,
¡ay de la orfaneta,
ay de la pobre nina !
