Aquesta pàgina ha estat revisada.
Un dia , sotla un arbre
va quedarse dormida,
sens mès consol que un ángel
que del cel descendia,
que calor li donaba
ab sas planyas divinas,
fent paballé ab sas alas,
que son bell cos cubrian.
¡Oh caritat preciosa,
no tardes, vina, vina!!
Mentres ella somnniaba
ab tendras alegrías,
un missioner passaba,
que 'l nom de Dèu predica:
oracle del cel era,
consol de la desditxa.
Mil pobres al derrera
del sant varó seguian,
als que aliment donaba
y á salvo condubia.
Desperta la orfaneta,
ohint la veu que crida,
corre á ampararse en l'hábit
del que ab consol la brinda.
¡Oh caritat beneyta,
al millor punt arribas!
Sens tú, la pobre órfana
