Aquesta pàgina ha estat revisada.
de fam morta seria;
sens tú, si mès viquera,
are inocenta nina,
quant dona ja's trobara,
immens perill tnidria;
fòra oraneta morta
en la nau ahont s'abriga,
ponsella que dels vicis
lo vent destruiria!
¡Bè fas, caritat santa,
quant á tal punt arribas,
pus salvas la orfaneta,
que, en sa soledat trista,
es sols una ponsella
que pot ser rosa un dia;
ponsella, que, en lo camp, aguayta sola,
en planta que ha ferit lo segador:
mentres tendra respira
encara 'l sol la anima y la consola,
mès si algun vent se gira,
ay de la flor!!
De D. Antoni de Bofarull
