Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/65

— No córren las boras — com córrel' desitg,
cuant lo cor espera — lo jorn no tè fi.
Mentres assentada — n'estaba teixint
ab llassos de grana — rosellas y llirs,
á cada un dels llassos — hi daba un suspir,
per cada floreta — hi poso un rubí;
álsol' cap al ayre — ja l' en veitg venir
tot vestit de negre... — ¡Lasseta de mí!—

—Tres anys que t'espero — ¡ay lo meu Elmir!
dès de que ton pare — contra l' sarrahí
lo gomfanò alsantne — t'enmená al sortir.
Tres anys que t'espero — de dia y de nit
sens poder mirarme — en ton dols sonrís!
Tres anys avuy cumplen — que jo no t'he vist!
¡Tres anys que suspiro — per véure't venir!
Si tardesses gayre... — ¡Lasseta de mí!—

—D'anyoransa m' moro — de recorts sols visch.
¡Malhaja l' esposa — que al véurer sòn llit,
desert com la selva, — no arranca un suspir,
y mès que la ausencia — la mort no desitj!
Un dia d'oratge — vingué l'estorlich...
y al cáurer las dotse — de la mitja nit,
mon pare finaba... — la mare al matí...
¡Si Dèu no m'ajuda — ¡Lasseta de mí!—