Vagar deixáuime errant per entre selvas,
mentres las selvas de ma patria sian;
deixáune recolsar lo front baix l'árbre
que ubaga un jorn á mos pássals donaba;
deixáume visitar ab passos trémols
lo santuari perdut entre las brenyas,
y saludar la bizantina porta
que encara ombrejan seculars alsinas.
També un jorn mos passats la saludáren
cuant, plé lo cor de fe cristiana, anaban
á la Verge del herm á demanarli,
de genolls en las llosas de sòn temple,
la punta del acer clavada en terra,
las mans crusadas sobre 'l pom del ferro,
salut y deslliuransa per sa patria.
Jo l' am' la pàtria ab eixa fe que abrigan
los cors que esperan y los cors que créuhen...
¡Jo l'am', jo l'am' d' amor! Jo la venero!
Mon cor d'ella n'es plé, que jo visch d'ella
com de la terra quel' nudreix viu l'árbre,
com del amor ardent que en éll hi nia
ne viu un cor de verge enamorada.
¡Salut als qui eixa patria nos llegáren
regada ab la llur sanchl... Als qui, briosos,
de pich en pich sa gloria trametéren,
llurs cristianas senyeras arboradas!...
i Salut als primers homens de la terra!
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/76
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.