Aquesta pàgina ha estat revisada.
que alegre cruza l'espay.
Sobre lo cim de una roca
com un áliga posat,
tenintne timbas per fossos,
s'alsa'l castell de Piltzan,[1]
que n'es dels comptes de Urgell
la posada senyorial.
Lo sol que naix resplendent ,
las serras al tramontar,
de un sòl bes l'abrassa tot,
sos murs y parets daurant,
y al penetrar joganers
dintre lo castell sos raigs,
ne troban en la sua cambra
á la comptesa plorant,
¿Perquè plora N'Adaleta?[2]
¿Perqué ne suspira y plany?
¿Perqué eixas llágrimas mudas
que de sos ulls al brotar
ne van com rengle de perlas
desllísantse cara avall ?
¿Què li passa à la comptesa?...
¿Perquè plora ?... ¿Perquè plany
- ↑ Lo castell de Piltzan fou després donat pels comptes de Urgell als de Barcelona, segons llargament ho refereixen las crónicas de aquella casa escritas per Diego de Monfar.
- ↑ N'Adaleta fou la tercera esposa del compte En Armengol de Barbastro, y en ella tingú al que després fou compte ab lo nom de Armengol de Gerp.
