Aquesta pàgina ha estat revisada.
—«Es la campana de la parroquia
que crida á festa, que crida al ball;
es la bucina dels montanyesos
que de las serras crida als companys.
Hermosa nit de San Joan
¡que prompte que n'ets passada!
Tu n'ets la nit del amors
y la nit de las rondallas,
la nit de la peronella,
la nit dels fochs y las dansas.
En ta nit buscan las ninas
la ventura que ls' hi falta,
y de fullas se despullan
una viola boscana,
per saber si s'casaran
ab lo donzell que las ama,
y en l'aygua corrent del riu
sa cabellera ne banyan
a l'hora de mita nit,
que n'es l'hora dels fantasmes.
En tal nit totas las serras
s'il·luminan de fogassas,
y ne semblan per llurs pichs
