Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 estesas sas alimarias,
 com estrelletas de foch
 que tatxonan la montanya.
 En ta nit ne van corrent
 per entre boiras las fadas,
 deixant sas cambras de perlas
 dintre llurs palaus de plata,
 y buscan per redimirlos
 los cantius que l' moro guarda,
 y per deslliurarlas buscan
 las donzelles encantadas.
 Hermosa nit de San Joan,
 ¡qué prompte que n'ets passada!

 N'es lo matí de San Joan:
 Tot es bulla y algatzara.
 Són los jovencels del poble
 que n'emburbullan la plassa,
 per mirar á las ninetas,
 sota 'l brancatge sentadas,
 hermosas flors escullintne
 pera teixirne garnaldas.
 Errants ne cruzan per l'ayre
 tendres suspírs que s'escapen
 del cor, y ne són l'encens
 d'ánimes enamorades:
 amoroses ulladetas