Aquesta pàgina ha estat revisada.
Aterit d'horror lo poble
al trovador ha escoltat,
y sa veu que brunzs encara,
ans de desferse en l'espay,
ne va un altra veu perduda
com un eco á despertar.
- «Trovador, lo trovador ,
dapnada nova has portat!
Jo só 'l fill d'En Armengol.
¡A carn! ¡á carn los alarbs!»
Y enfonzantne lo donzell
los esperons al caball,
d'un bot ne surt de la plassa,
la vall cruza com un llam,
com un llam puja la costa,
que á brida batuda va;
espurnejan sas miradas
lo foch de son cor llansant,
y n'espurnejan las pedras
sota 'ls peus de sòn caball.
Aixis arriba al castell
y en éll penetra cridant:
