Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/94

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — «Vassalls meus, ¡al arma ! al arma!
 ¡A carn! á carn los alarbs!»
 La comptesa cuant lo sent
 se li presenta devant,
 la mirada esporuguida
 y tremolador lo pas.
 
 — «Assó qué vól dir, mon fill ?
 Mon fill, ¿perqué tan irat?»

 — «L'óliva avuy, mare mia,
 tota la nit ha cantat.»

 La comptesa que assó sent ,
 n'arranca del cor un plany,
 — «Lo compte es mort!... ¡Dèu me valga!

 Y lo front entre las mans,
 immóvil ne queda y muda
 com estátua sepulcral.
 
 — «No ploreu, no, mare mia,
 que lo nin es home ja.
 En pau quedáuvos, ma mare,
 que a la guerra jo me'n vaig.
 Per salut d'éll en lo cel,
 vos, mare, podeu pregar.