comtats de la altre part del Pirineu, que en aquest rendiment del cor lo mateix paga tribut lo rey que 'l pobre vassall y lo mateix hi cau l' ardent soldat que 'l cabilós jutge. La comtesa Almódis, lo sol de Aquitania, com li deyan per sa hermosura cavallers y cantors, la filla del comte Bernat de la Marca del Llemosí, fou la escullida per lo Comte de Barcelona, que, transportantla de una Marca á la altre, li doná la ma de espós y la corona de Comtesa. Devant de tanta bellesa, gracia y virtut, lo vencedor catalá se considerava mes triumfant que en sas gloriosas batallas, y pensant en ellas ab mes goig se creya digne de ser estimat per Almódis, y contemplant á Almódis pensava en las batallas, ó millor, pensava en la necessitat de fer mes brillant lo trono ahont seya, projectava novas conquestas pera engrandir son domini, y se li avivava 'l desitj de tenir successors que continuassen la gran obra de recobrar tota sa terra, y de aumentar lo nom y fama de sa casa. —Dèu premiará mon desitj y nostre amor, li deya 'l Comte á la Comtesa , ab carínyós accent, y sentint bullir á la volta en son esperit la flama santa de la patria y del mes pur anhel. —Si, Dèu premiará vostre desitj, contestava la virtuosa Comtesa, sols ab ánimo de compláurer al espós, Dèu lo premiará, donantvos per fills nobles cavallers que hereten lo saber y 'l valor de son pare. —Y Dèu nos premiará á tots dos, fent que 'ls fills que tingam hereten la virtut y la bellesa de sa mare. —Y tant se amáren lo Comte y la Comtesa, tant s' afaanyá 'l noble Comte en millorar l' estat de sa terra y de sos vassalls, tant pregáren un y altre al cel pera que ohís sas súplicas y coronás sos desitjs y sas obras, que prompte pogué esclamar l' enamorat espós y esforsat cavaller: —Alabat sia Dèu, pas no tardarém ja en véurer prest bellas flors nascudas de la planta de Aquitania, que sian lo goig, la esperansa y 'l consol del que la cultiva; alabat sia Dèu, pus no faltará ja qui aumente 'l domini de la casa comtal de Barcelona. Tremolau, montanyas de Prades y Ciurana, humillauvos, ciutats de Tortosa y de Balaguer, pus ja desde ara podrem dir que 'l bras del Comte de Barcelona no 's torna vell, ni quedará en vaga sa espasa tenint qui la empunyo contra la mala secta de Mahoma. —Y acostantse la hora ditxosa, tot s' en aná de alegria per lo palau del Comte y per la terra catalana; y tots los grans cavallers rodejavan continuament á son senyor, pronosticantli mil venturas del bè que esperava; y las damas portavan presents á sa senyora la Comtesa; y 'ls sacerdots entonavan en las
