iglesias cants y súplicas, y tota la terra, en fi, s'alegrava de la alegria que mostravan tots quants la governavan y regian. Mes, ¡oh inesperat goig! Al arribar la desitjada hora, se cumplí lo fet de manera com no havian pensat ni 'l pare ni la mare, com no hi havia hagut exemple en cap dels antecessors: en compte del fill que s' esperava, ne vinguéren dos: doná á llum la Comtesa dos bessons, sans y robusts, varons los dos, hermosos un y altre, ab la sola diferencia que l' un tenia 'l cabell negre y caragoladís, y l' altre 'l tenia tan ros, que sols podia compararse á la mes fina estopa. Ben vinguda fou la inesperada nova, y com en ella no veya 'l pare mes que un major cumpliment de sas esperansas, ab igual carinyo besavan pare y mare als hermosos bessons, y se 'ls cambiavan mutuament, y 'ls donavan ja, ab tot candor y tendresa, los noms de cavallers, de prínceps, de futurs vencedors, de galans y de poderosos que havian de ser en armas y en amor. Y com la idea del pare, al esperar un fill, era de perpetuar lo nom propi posantli 'l mateix que á ell li donavan, quant s' en vegé dos, fácilment trobá remey al dubte que pogués tenir, y aplicant al un lo nom propi y al altre lo de son gloriós avi, vingué á resultar que 'ls fills, que havian de ser iguals en tot, fins tinguéssen en cert modo son nom igual, pus un y altre portaren lo nom del pare y del avi, sens mes diferencia que en l' ordre de ser posats, y així vingueren á anomenarse los infants bessons de la casa comtal de Bareelona, nèts del comte Berenguer Ramon y fills de Ramon Berenguer y de la comtesa Almódis, l' un, es á dir, aquell que tenia 'ls cabells com una estopa Ramon Berenguer, y l' altre germá del cabell negre, Berenguer Ramon.
Iguals en tot, desde petits, foren los dos infants bessons de la casa comtal de Barcelona, per la voluntat de son pare y de sa mare: las mateixas vestiduras portavan un y altre, á un y altre servia 'l mateix número de didas, patges y servidors, y 'ls mateixos goigs y
