gustos se proporcionavan al del cap de estopa com á son germá. Y fins lo pare y la mare, com moguts de un cert escrúpol, no gosavan donar un pató al un, ni ferli una caricia, que no ho deixassen disfrutar al altre. En tot procuravan que fossen iguals, y sols la naturalesa pót dirse que era la única que no corresponia al desitj de justicia de aquells bons pares, pus en la figura, y sobre tot ab la manera de mirar, se diferenciavan los dos germans, que 'l Cap de estopa tenia la mirada dolsa y plena de sentiment, mentres que l' altre la tenia tempestuosa é incerta; observant á mes tots quants servian en la casa del Comte, que 'l Cap de estopa, quant plorava, ho feya ab viu dolor y llágrimas, sens gran soroll, al pas que son germá per res plorava y cridava, peró sens que derramás llágrimas, ni donás provas de sentir cap viva pena.
Pera assegurar lo bon fruyt de aquella soberana llavor, en tant que anáren creixent los bessons, procuraren, tant lo Comte com la Comtesa, que en la criansa y cuydado de sos fills intervinguessen personas fiels y capassas de ensenyar las millors noblesas y virtuts, pera que així aquells tendres infants arribassen á ser ab lo temps homens perfets y prínceps poderosos y temuts, dignes successors dels héroes de qui devallavan. Així, després de sos jochs, solassos y alegrias, que no ' ls en mancavan en lo palau de tan poderós senyor com era son pare, féyals á voltas lo vell Ramon Berenguer ohir los consells y agradables conversas dels mes íntims, constants y fiels amichs sèus, y en especial de tres nobles y respectables varons, cada un dels quals tenia 'l deber de instruir á sa manera als inocents infantons de la casa comtal. Tot passejant per los jardins del palau durant l' istiu, ó á la vora del foch al ivern, en presencia dels cuydadosos pares, anavan aquells tres amichs y mestres, infundint en l' ánimo dels infants las bonas ideas que 'ls havian de servir pera mes endevant, y de la manera mes senzilla y amena procuravan captar sa atenció, y feyan que 's gesassen en lo mateix que 'ls referian. Era l' un de ells lo levita Joan, sacerdot; l' altre En Bernat Guillem de Queralt, y l' altre 'l noble y estrenuo cavaller Ramon Folch, vescomte de Cardona. De Dèu los parlava 'l primer, de la bona amistat ó sia de la honra del próxim lo segon, y 'l tercer, so es, lo cavaller, los parlava de la honra propia, de la dignitat del home y del despreci dels perills quant se tracta de salvar la honra, perque deya: «Home sens honra may será valent, la honra es lo camí del valor y
