denta, sols una pregunta sortia de sa boca, y que feyan á cada un, home, dona ó infant, que trobavan pel camí, á saber: — ¿Sabeu cap ahont se dirigiren los cassadors que acompanyan als comtes de Barcelona Ramon Berenguer y Berenguer Ramon?
Era ja hora tarda, en que 'l sol comensava á privar de sa llum al extrem de orient, y en que cap á la mateixa direcció los turons y 'ls arbres van extenent y prolongant sa sombra en terra fins á confóndrerse totas ab la de la nit.
Escampats en diferentas collas los cassadors, si bè avisats de trobarse en un punt dat tan prompte com se pongués lo sol, corrian per las parts mes encrestadas dels puigs los munters, y seguint aislats los falconers, cada un per ahont millor li semblava, vingueren á quedar ab escás acompanyament los dos Comtes germans, los quals no havian descabalgat encara, entretenintse fins llavors en contemplar las sorts y habilitats dels servidors. Poch havia cuydat de cassar lo comte Berenguer tenint fixa la vista y lo ánimo en millor presa, y 'l desditxat comte Ramon, guardant en la ment la memoria de sa esposa y de son fill, pesarós per lo pensament que li ocorregué al despedirse d' ells, y ferit de melancolia, per la que ocasiona á tal hora 'l sol en llochs boscoses y solitaris, ni tampoch se cuydava de cassar, ni menos n' hi feya venir ganas son fiel astor, que, arreplegat en sas alas y quiet, ni volia remontarse, ni feya cas dels aucells que li passavan per prop. —Sembla que no us dona gust la cassa, digué 'l mal intencionat germá al trist Ramon; no es á cavall com millor se juga la acetreria, pus en la part fragosa, ahont no entran cabalgaduras, es ahont mes abundan los aucells. Creheume: deixem los cavalls, que nostres patges los guardarán aquí al pla, y entrem en la vehina perxa, que no us haveu de arrepentir de haverla visitada. —Peró, germá, contestá Ramon, ¿cóm, després de havernos tant
