cansat, encara no estau satisfet de la numerosa presa que guardan los patges, y encara voleu entretenirvos, en hora tan tarda y quant lo sol está á la posta? ¿No veheu encara la distancia que falta de Sant Celoni á Gerona? —Mal cassador sou si temeu anar de nit. ¿No sabeu que en aquesta hora hi veuhen menos los aucells y mes los falcons? Ja veuréu, ja veuréu quín rato mes deliciós anam á passar, y que valdrá per tot quant havem disfrutat de dia. —Y tot baixant del cavall, anava senyalant Berenguer los aucells que atravessavan pera anar á ajocarse en la espessura de la perxa, y dava pressa á son germá, qual cavall sostenia un patge per la brida, com no dubtant de que l' un germá no 's negaria als prechs y exigencias del altre. No obstant, dominat per sa extrema melancolia y anyoransa Ramon, si bè descabalgá, peró al posar lo peu en terra, y sentint á la orella cert esfareiment fantástich de son astor, sembláli de repent com mes solitaris y tristos los encontorns de aquell lloch desconegut, y esparverantse al adonarsen que el patge arriava ab forsa 'ls cavalls cap á fora del boscatge, feu un moviment de sorpresa cap enrera, y no pogué menos de sospirar, vehent brillar en los ulls de Berenguer certa alegria infernal, que li pressagiaba la mes trista sort. —¡Ah! esclamá; sortim, sortim, germá, de aquest lloch tan selvatge, pus mes que prínceps semblariam aquí bandolers. —Y alsant la veu ab espant, de véurer que 'l patge atiava los cavalls pera separarse, cridá resolt: —No!... No!... No 't separes, patge; detente, macip... Espera, espera; tórnam mon cavall, que vull fugir de aquest mal lloch. —¿Que teniu por, germá? preguntá Berenguer, agafant de la ma á Ramon, y com volentlo fer seguir suaument fins al girant de un marge immediat. —Tanta por tinch, contestá 'l desditxat Ramon, avansant involuntariament lo pas mes que son germá desitjava, tanta es ma por, que jo no sè esplicar lo que veig devant mos ulls! Tanta es ma por, que jo mateix no puch enténdrer cóm la tinch, y si al menys jo pogués estar segur de que ma por fos realitat... —Al ohir aquestas últimas paraulas Berenguer, tement que son germá, al tocar la realitat, no 's refés pensant en la defensa propia; interrompentlo, y sens deixarli acabar lo que deya, subjectál ab la una ma, y desenveynant ab la altre lo punyal que duya en lo cinter, donáli una forta punyalada en lo pit, dihentli al mateix temps aquestas paraulas: —Donchs, si por tens, acaba aquí la vida, que indigne es de anomenarse príncep qui tremola com á fembra. —Ah!! cridá 'l
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/123
Aparença