desventurat Ramon; ¡fraticida!! —Y caygué rodolant en terra, al mateix temps que, espantat son germá per lo crit de la víctima y per la repentina acusació de sa conciencia, retrocedia tres ó quatre passos, soltant involuntariament de sa ma la arma traydora.
Al cáurer lo ferit, alsá 'l vol rápidament l'astor, y dant una volta entorn del cap de aquell, se sostingué un moment en l'ayre, com no volent tocar la hermosa cabellera de son amo.
Inmóvil per alguns instans l' assessí, ni gosava á fugir, vehent que son germá no era mort del tot, ni 's resolia á avansar pera repetir un nou y cruel acte. —Dèu del cel! esclamá, ¡á quin punt m' ha portat ma ambició! —Y 'l desvalgut Ramon, que, fregant son atropellat cos per terra, havia lograt girar son cap de cara al fratricida, vehent á aquest indecís y parat devant sos ulls, li digué: —¿Qué esperas, traydor, que ni sabs fugir, ni m' acabas de matar? —No hi ha remey, digué pera si Berenguer, y pus ma ambició m' ha portat á un acte infame, convé ferlo per complert. —Y anaya á avansar, quant revolotejant per devant de sa vista l' astor de Ramon, detingué de nou son vol, venint á posarse després sobre l' ensangrentat pit de son senyor. Agafál llavors lo ja sens forsas Cap de estopa, y arreplegant las que li quedavan, fent respirar tota sa ánima pels ulls y ab to de pressagi, digué al que li havia dat la mort: —Pus la ambició t' ha fet cubrir de sanch l' escut de tos avis, no valga la soledat del lloch pera ocultar ton crim, de ell sian testimonis las pedras y 'ls arbres que 'ns rodejan, de ell sia acusador aquest leyal astor, que porta sas alas mulladas ab ma sanch! —Y tirant al ayre ab tota sa forsa al dócil animal, incliná ja sens esperit son hermós cap, y rodolá de nou, com en convulsa sacudida, per una petita pendent immediata, al extrem de la qual se estenia un gorch ple de ayguas infectadas. L' astor doná un jiscle al crehuar per devant de la cara del assessí, y aquest, bregant de prompte entre sa vergonya, son arrepentiment, sa por y sa ambició, encara que feu algun moviment, peró en res pogué detenir lo vol del animal, que 's posá en la extremitat de un arbre, desde 'l qual no apartava 'ls ulls de la pobre víctima. En tal estat, y convensut lo fratricida de que son germá era mort, fixás, pera recobrar esperit, en lo major poder que li esperava, sent desde llavors Comte soberá absolut, y acostantse lentament fins á la vora del gorch, apretá ab tremolosa ma lo cos del desgraciat Ramon, y 'l feu cáurer dins de las ayguas; y sens curarse de si quedava ó no
