Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/125

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

submergit, ple de horror per lo que feya, girás subtadament al instant de tocarlo, y fugí de aquell lloch corrents y depressa, en busca del cavall y del patge, que esperavan ja á alguna distancia de allí. Al trobarlos, cabalgá Berenguer tot sobtadament, donant ordre al patge que abandonás y deixás llibre al cavall de Ramon, atravessá camps y senderas fugint del dret camí, fins á topar ab alguns dels cassadors que per allí se entretenian; y ponderant ab fingit sobresalt, axí que 'ls vegé, sa impaciencia y cuydado per l' estravio de son estimat germá, feu anar passant la mala nova de unas collas á altres, interessá en la busca als que eran innocents en lo crim, y á poch tot eran ja crits y senyals y tochs de trompas y novas ordres y anadas y vingudas, alsantse per tot arreu lo crit de ¿Comte Ramon, ahónt sòu ? y acompanyant aquest crit, pera major fingiment y dissimulo, gemechs y sospirs, forsadas llágrimas y laments del mateix assessí, que repetia per tot: —Germá de mon cor, torna prest á ma presencia, si no vols que 's rendesca de angustia lo que es la meytat de ton poder, de ton honor y de ta vida!

Així durá aquest moviment per llarch temps, fins que l' agut toch d' un corn de munter, fent la senyal convinguda, doná avís de que s' havia trobat ja al comte Ramon, mes com no bastava aquella senyal pera saber si 'l trobat era mort ó viu, correguéren al punt de ahont venia 'l so tots los cassadors, y després de haver trobat ja ab admiració lo cavall de Ramon sol y pasturant per las voras de la perxa, penetráren en ella, y al moment divisáren, mitj enfonzat en las ayguas, lo noble cos del desgraciat Cap de estopa.

Aquí fou la major apariencia de desespero del germá, que comensá á esplicar lo cas del estravio á sa manera, á malehir als assessins del comte Ramon, á donar ordres pera que 'ls buscassen per aquells llochs immediats, y á despatxar troters y avisos á la ciutat de Gerona, pera que sens tardansa enviassen allí forsas y recursos á fi de poder trasladar dignament lo cos de son desventurat germá.

Quí 'ls hagués dit llavors als dos fiels amichs de la casa comtal, Queralt y Folch, que, al arribar á la ciutat de Gerona, no havian ja de ser comtes per meytat los dos germans Ramon Berenguer y Berenguer Ramon?