Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/127

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

propósit pera que 'l cant funerari ressonés ab mes tro y magestat. Lo capiscol, que estava prop del cadáver, inseguint sa práctica, aná pera entonar en aquell moment lo cant prescrit: Subvenite Sancti Dei, occurrite Angeli Domini suscipientes animam ejus; mes ¡oh pasme! la veu del capiscol creixia y era mes robusta que may; sa boca, ab admiració propia, se esforsava pera entonar lo Subvenite, peró per mes que feya, de ella no sortian altres paraulas que las seguents: ¿Ubi est Abel frater tuus, ait Dominus ad Cainum (ahont es ton germá Abel, digué 'l Senyor á Cain)? —¿Qué feu? En qué pensau? —cridavan los altres sacerdots volent corregir al capiscol é indicarli que era sols lo Subvenite lo cant que llavors corresponia, peró ni ells, al volerho indicar, ni 'l cantor al provarho de nou, pogueren pronunciar may aquella paraula, y en son lloch sols pronunciava lo que deya 'l capiscol, repetint aquest per tres vegadas ab veu clara y sonora: — Ubi est Abel frater tuus, ait Dominus ad Cainum?

Pasmats la comitiva y 'l poble, comensáren á fixarse en l' assessí y á recular com espahordits devant de ell, y temerós Berenguer de que per aquella amenassa del cel lo poble castigás allí sa ambició, alsant los brassos á tall de desesperat, arrencantse 'ls cabells y fent mostras del mes viu dolor, pera enganyar als que 'l contemplavan, esclamá: —Oh! no cregas, poble fiel, no cregas que la mort de mon estimat germá quede sens venjansa. No faltará qui sápia lo nom del assessí que la cometé, y tan prompte com á ma presencia comparega algun acusador, jo 't juro...

—Donchs aquí 'l tens (cridá ab forta veu un cavaller, que, junt ab un altre, acabava de penetrar per entre la multitut, fins á col-locarse devant del mort y del assessi); aquí 'l tens, que, volant per los ayres y seguint ta comitiva desde 'l fatal gorch, ha ensenyat ja primer als innocents y fiels servidors lo lloch ahont jeya la víctima, y no separantse de ella en tota la travessia, vè ara aquí á recullirse tal volta en la fossa de son noble senyor. Mira, sobre 'l cadáver del desgraciat Ramon, cóm aleteja son fiel astor, que encara porta las alas plenas de sanch; observal cóm te mira, acusantte; miral cóm se deixa cáurer y 's rebenta de leyaltat y de dolor sobre del mateix pit de la víctima!

Y alsant los ulls tothom, vegéren en efecte lo que anava dihent lo cavaller, al mateix temps que l'altre que l' acompanyava deya al assessí: —No jures, no jures, que serias assessí y perjur, y sinó, di-