gas, comte Berenguer, ¿perqué pórtas á ton costat la veyna del punyal sens l'arma...? ¿Regoneixerás ara aquest ensangrentat punyal que 't deixares á prop del gorch, y que 'ns ha entregat un dels mateixos servidors que has enviat á Gerona pera portar la fetal nova?
Y ensenyant á tot lo poble l' ensangrentat punyal, lo rebaté ab forsa als peus del assessí, dihentli: —Recórdat, mal germá, de lo que en ta infantesa te contáren lo levita Joan y 'l cavaller Queralt, que tens á ta presencia!
— Y de las promesas que feu ja á ton venerable pare, Berenguer lo vell, aquest leyal vescomte de Cardona!
— Queralt! Cardona!!... esclamá avergonyit l' assessí. ¿Y qué preteneu, quant veniu aquí á acusarme devant de tot lo poble?
— Jo, contestá 'l Queralt, sols pretench salvar los drets de altres víctimas.
— Jo, digué 'l Cardona, fer confessar son crim al que las ha fetas, reptantte á tu, vil assessí, devant del trono de Alfons de Castella.
Entre mitj del pasme general que ocasionaren aquestas paraulas, mentres Berenguer quedava confús y ple de ira al mateix temps, los sacerdots s' en emportáren lo cadáver, la comitiva reyal se dirigí al palau, y cabalgant de nou los dos cavallers, Queralt y Folch de Cardona, desaparegueren rápidament, fugint lo perill que sas personas podian tal volte córrer en la ciutat
Y en efecte, dins breu temps, reunits en Barcelona tots los magnats del comtat, aclamaren, á instancias de la comtesa Mahalta, successor llegítim del trono al tendre fill del desgraciat Cap de estopa, dantli per tutor al Comte de Cerdanya y per company en la tutela al noble Bernat Guillem de Queralt. Y mes avant, vensut en rept ó batalla, en presencia del rey Alfons de Castella, per ma del noble Folch, vescomte de Cardona, lo fratricida Berenguer Ramon fugia avergonyit cap á Jerusalem, pera purgar allí pelegrinant son pecat, y morir arrepentit lluny de sa terra.
