bam á Dèu, exalsam la patria y cantam la hermosura de las fembras, y cantam lo traball y cantam la naturalesa ab la mateixa llengua ab qau ells ho cantaren. Si nos escoltassen en aquesta diada y sentissen las trobas de nostres poetas, esclamarian certament: Pus parla en catalá, Dèu li 'n dòn gloria.
Y ja que som aquí y aquí se hi troban reunits la hermosura, lo saber, y los mereixements de tota sort, es de rahó que se desitje demanar la causa de haverse juntat en aquesta venerable sala tantas y tan notables personas. Es la gloria: als uns los hi du lo dalé de conseguirla, als altres las ganas de saber qui son los venturosos que la han alcansada, y á tots la voluntat de aclamarla y rendirli lo homenatge que la gloria sempre arrenca dels homes. La gloria que aquí se alcansa no es la que costa sanch y apilota ruinas; tot lo mes fará rajar alguna llágrima de tendresa que per aquell qui logra arrencarla ja es ella sola un títol de admiració. Venim á declarar quins son de nostres poetas los que aquest any han triumfat de llurs competidors; venim á saber los noms de qualsevols sian que han vensut en la puntosa lluyta de las lletras. Nosaltres los mantenedors som estats los jutges del camp per estimar sos fets de armas, sabem quíns y cóm son, mès ignoram com vosaltres lo nom dels héroes que los han executat, y com vosaltres tambè sentim lo viu desitj de conéixerlos.
Ans que tothom havem assaborit lo gust de enterarnos dels cants de nostres trobadors, y la llepolía de repassarlos, compararlos y estudiar las llurs bellesas nos ha encés encara mes aquell fervor y aquella fe ab que creyam en la preciositat de nostra llengua, y nos ha crescut la esperansa de que per tercera esdevinguda está cridada á donar honrosa importancia á la pura y propia literatura de nostra terra.
Per tercera vegada, puig tambè per tercera se han obert las poéticas competencies dels Jochs Florals, y en aquesta durarán mes que en las altras, perque si las primeras feren florir insignes poetas, en aqueixa tercera tanda se veu créixer ab maravellosa abundancia lo nombre dels contendents que punyan animosos, y sens pérdrerne dia tocan la arpa dels trobadors, y sens que los ensuperbesca la victoria ni lo venciment los desanime.
Ja floria la llengua catalana, ja era lo polit y delicat parlament de la Cort, lo idioma senzill de las crónicas, lo armoniós dels poetas,
