lo grare dels filosops, lo polítich dels governs, lo sever de la historia, lo concís dels llegisladors, lo guerrejador dels capitals, quant regia lo ceptre de aqueix tenritori Joan I, y per la poesía catalana amanesqué son sigle de Augusto, y se fundá en Barcelona lo Consistori de la Gaya ciencia; y veus aquí que ixen á la vida los Jochs Florals. Plantá diu Joan I la Academia de la Gaya ciencia espedint á favor den Lluis de Aversó y den Jaume March un diploma pera fundaria y fer tot alló que hajan fet y fassan los mestres de la ciencia en París y en Tolosa. Ab la protecció del dit Monarca Barcelona vegé establírsehi en 1393 lo Consistori dels Jochs Florals, oferirse joyas als poetas y comensar eixa josta literaria destinada á llegarnos un gran exemple y molts grans modelos. Entremitj de aquestos poden citarse las composicions dels mateixos March y Aversó fundadors de la Academia, las den Avignó, las den Pau de Bellviure, den Grau de Cabrera, den Joan de Castellnou, den Llorens Mallol, den Oliver, Rocafort , Vidal , Rocabertí, y moltíssims altres que necessitarian una llarga llista de noms sens que nos fos fácil decidir quíns de ells son dignes de major fama. A la mateixa época pertany lo poeta Ferran, que entre sas altras fèu una composició que presentada al Consistori guanyá la joya, es dir, vencé á sos competidors.
Mes, ¿qué molt que la poesía catalana arribás á pujar tan alt tenint com tenia la protecció dels reys? Com de fet, passat Joan I protegí la institució dels Jochs Florals lo rey en Martí anomenat lo Humá, y aprés lo dit Fernando de Antequera, si bè era nat en Castella ahont aquestes justas no hi eran conegudes poch ni molt.
Algun dels nostres historiadors moderns ha dit ab molta veritat que no sabem fins á quánt durá la primera tanda de prosperitat de tals contencions que tant havian de contribuir al lluhiment y á la gloria de nostra poesía; mès, tingau per cert y segur que si decaygueren, la decadencia fou curta, puig quant lo dit infant de Castella D. Fernando vingué á Aragó pera regnarhi, vingué en sa companyía son parent Enrich, marqués de Villena, que fou decidit padrí dels poetas y president dels Jochs Florals. Ell mateix nos ha deixat una especificada relació de las cerimonies ab las quals se celebraven los Jochs, y basta llegirla pera ferse cárrech de la molta importancia que se donava á aquell acte y encara mes als poetas contendents.
La tal relació nos la ha mostrada al peu de la lletra lo mestre en gay saber y company nostre Don Víctor Balaguer quan en sa Histo-
