Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

García en punt de poder acreditar son ingeni, puig lo cridá á sona palau ahont solia lo Rey proposar assumptes als poetas congregats, entremitj dels quals nostre García cridá tant la atenció de Felip, que aqueix lo obligá á seguirlo á la Cort: mès, la Cort no pogué sofrir que un poeta de provincia fès ombra á aqaells que fins á las horas eran tinguts per inimitables; y mentres tant que lo gran Lope de Vega se honrava ab la amistat del prebere catalá, perque sempre los homes grans se coneixen y se estiman, altres cors ben miserables lo perseguian difamantlo, descridant sa conducta y eixint ab la sua, quant aborrit de respirar aquella corrompuda atmósfera cortesana, fugí pera tornársen á la pura del sèu poble. Desgraciadament la malignitat humana no li perdoná lo mérit, y una má amagada emmatsiná á ell y al criat en Saragossa, y allí mateix lo criat morí al cap de pocas horas, així com lo poeta eixintne mortalmente ferit allargá alguns mesos. Ans de morir se despedí de las musas ab un magnífich cant de agonía que comensa Desde est catafalch incógnit y que fou compost quant ja son autor havia rebut lo Viátich, entre protestas de arrepentiment y amor al Dèu del tribunal ahont anava á presentarse.

No molt avans havia compost lo romanset Una nimfa de Sagarra pera justar en la contensó poética que lo col-legi de Jesuitas de Gerona ab motiu de la canonisació de sant Ignasi de Loyola havia anunciat convidant los poetas per lo dia 24 de juliol del any 1623: esdeveniment que ofereix tambè una proba de que en aquell temps la poesía catalana ben lluny de estar abandonada, contava ab adalits que sostenian lo honor de sa bandera.

Per lo cas de quedarnos sobre eix punt algun regust de dupte, lo mateix García en un romans dels sèus nos dòna noticia de alguns poetas que florian en son temps, y entre altres fa membransa den Felip de Guimerá, den Joan de Boixadós calificantlo de regalo de las musas, y de alguns mes, donantnos á conéixer clarament los quilats de cada un.

Desde aquella época los poetas catalans no han callat may del tot. Es veritat, no obstant, que alguns anys atrás, no pochs forjadors de romansos, musas de ventall y versistas de cubertas de caramel-lo foren prou atrevits per abusar de la llengua catalana, y lo abatiment de ella hauria resultat cert si avans de tal vilipendi no hagués amanescut lo descrédit de sos autors. Poch esperavan los amadors de