Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Y també tú Verge de Sion, que ab lo cálzer en la má, la vena als ulls, tintada de lliri ta modesta vestidura, presentas als esprits creyents y fervorosos l' arbre del Gólgota pera dirnos, com lo colom del Arca, que hi ha una terra mes enllá dels horisonts que limitan nostras débils miradas; devallar pots en ton carro de núvols pera acullir los accents de las inspiradas liras, que fèu brunzir lo batament de tas alas.
 Y veniu també vosaltres, los custodis narradors de las llegendas, los sacerdots del art, que habitau com los Drúidas en la sagrada selva, los mes bons cultivadors de la poesía, á recullir las flors d' or y d' argent, en recompensa de las que fèu llevar lo foch de vostre ingeni.
 Veniu, los que en esta poética festa, en est torneig lliterari, isquéreu á bornar ab llansas mes ertas y ab mes resplendents armaduras. Veniu á rébrer lo premi que us entrega Barcelona, esta ciutat tan poch compresa, hont hi tenen lo palau y hi viuhen en tranquil maridatge lo Pare de las nou Germanas y la Deesa de las arts y de las ciencias.
 Veniu á demostrar que granaren las flors que tots los anys repartim en esta festivitat. Las llavors son abundantas, y á doll pera anayguarlas ens ofereix sas cristallinas limfas Helicona. De la terra en que se planten dependeix qu' arriben á badarse ó á ponzellar. Aquells que tenintla de bona qualitat no han sigut tardans en conruarla, han tingut cullita de violas y englantinas. Es ver que no han llevat totas, pero moltas que no han donat flors han donat fullatge ab que marcar los caminals del jardí. Jorn vindrá en que podréu ferne un pomet si no vos estan plegats de brassos, encantats y contents devant la verdor de llurs fullas.
 Desgraciadament nostre sol es aspre, y era quasi erm ab lo temps que havia estat sens cultiu. Fem, donchs, com en esta temporada los vinyaters: majenquem y remajenquem la terra, y no desmayem jamay, qu'ells culliren una anyada de rochs ans de cullirne una de vi.
 Bona ha sigut la nostra: no 'ns podem queixar. Un cove de flors ens portaren: mes, sapiau que costa molt de fer un bell ram que agrade á tots! Los que se 'l guaytan de lluny solen fixarse en las flors mes ufanosas y en los colors mes llampants: nosaltres, que habem tingut de examinarlas d' una en una, nos havem guiat per la flayre en lo que han sabut apreciarho nostres sentits.