Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Número 4

PREMI DE LA FLOR NATURAL.

———


ESPERANÇA
__


 Guayta 'l sol darrera l'auba
ab son mantell rossegant
de llum, y 'n sa cara encesa
n'omple 'l mon de claretat.
 Mil colors se reflectexen
dins la boyra, y 'l cel apar
la paleta de les tintes
ab que Deu tot ho pintá.
 Puja, redola, devalla
vestint d' esmeragda els camps,
los núbols d'argent y grana,
y la mar de satí blau . . . . . .
 Ve 'l cap-vespre y de les planes
sa claror futx y dels valls,
y del bell cim de les serres
sos vels d'or va arrebossant,
 Diguentne als pins á reveure,
y á las creus dels campanars . . .
y 's pon... y ¿sabeu llavores
tants colors y llum hont van?