Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 endreça
 Estols de boyres qu' escampa
l'ull del sol pipellejant,
á reveure, á Deu siau!

 II.

 Nasquè 'l mon en primavera,
y sempre que complex anys,
d'un mantell se vest la terra
color vert y floretjat.
 Cada fulla de cad' abre
te una flor gentil devall,
vists ran de les soques, semblan
uns cels menuts estrellats.
 Les comes en flors esclatan,
esclatan en flors els prats;
les violes boscanes riuen
ab els lliris muntanyans.
 Las flors dins vases de murtra
pels vergers treuen lo cap,
si 'ls vents passan y les besan
elles també 's van besant.
 Tota flor fins que 's mostiga
son perfum ne dexa anar;
de tantes flors con s'esfullan
¿sabeu les olors hont van?

 endreça
 Alens de la primavera
carregats d' olors suaus,
puix que fugiu de la terra,
á reveure; á Deu siau!

 III.

 S' escometen y conversan
les campanes cap al tart;
dels pastors ve la tonada
fosca en la boyra dels valls: