Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Perpetua fragancia y eternas alfombras
De flors, y armonías de eterns rossinyols,
Claror enviada per llunys arrebols,
Se veya una ténue lleugera guspira,
Sentías' á voltas lo so de una lira,
Que l' ayre encantava fantástich y dòls.

 Y al punt se perdia la espurna. No mes
Servia per ferne la nit mes odiosa;
La lira apagaba sa nota sabrosa,
Mes aspre 'l silenci per ferne després.
Mantell d' apinyadas tenebras suspés
Tenia l' Erebo per l' ampla comarca
Que volta las ayguas.—Sentat en sa barca
Caron se rendia dels somnis al pes.—

 De prompte 'l desperta canturia sonora
Que en himnes de triumfo s' atansa festiva.
Millors cantarellas ensá de la riba
Jamay s' escoltaren avans aquell' hora;
Y en núvol de flama que l' éter colora,
Guiat per lo númen de patria poesía,
Monarca dels bardos que fou algun dia
Vè en ombra callada del aygua á la bora.

 —«Viatger de la terra, ¿quín es lo vingut
Que vol de la Estigia salvar la negrura?»
En tó de sorpresa demana y veu dura
Lo vell de la barca que 'l somni sacut:
«Si tránsit espera, ¿qué porta en tribut?...»
Y 'l Númen que 'l guia llavors li contesta:
—«Barquer, va á la Gloria. L' Elíseo s' apresta,
Nou hoste per rébrel: al hoste salut!

 «Disposa ta llanxa.... Rebut ab amor,
Dins ella deu ferne son últim viatge.»
—«¿Y hónt té la moneda, que es preu del passatge?
Servat à Minerva no porta 'l ram d' or?»
—«Ta barca disposa y acalla 'l temor.
L' afany que 't inspira ta índole avara