Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Saciat has de véurer: sa testa repara,
Te porta de sobra, diadema y tresor.

 Lo llor en sos polsos verdeja. Si 't plau
Buscar dins sa boca ton óbol.... la mina
Veurás que té en ella de parla divina
Qu' un jorn encantava melosa y süau.
Barquer, de la fama l' aguarda 'l palau
Hont sempre han de víurer son nom é memoria....
Barquer d' Aquerusia, sa mare es la Gloria,
Sa patria la Iberia, son nom Aribau!»—  ·  ·  ·  ·
 ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·
 Apenas del Númen la frase postrera
Sonaba en los ayres, ja l' ampla llacuna
Vensia gojosa de tanta fortuna
Com duya dins d' ella la barca lleugera.
Las ayguas partidas en dolsa brumera
Murmuri d' aplausos al nauta donavan;
Los vents que aromosos son front refrescavan
L' esquif impel-lian al altra ribera.

 Y en ella, de palmas baix digne dosser,
—Germans de la patria, que en época llunya
També en sa grandiosa felís Catalunya
Coronas guanyaren d' espléndit llorer—
Al bardo esperavan ab intím plaher
Per darli sa estreta cordial abrassada
Del tendre Cabanyes la sombra adorada
Y augusta la sombra del bon Piferrer!

 Y com á vegadas la terra polar
En mitj de la fosca de cop il-lumina
Llistada columna que encesa camina
De blau y esmeralda los cels á pintar,
En cércols de flamas se veya brillar
L' atmósfera entera dels camps al entorn...
Lo que era nit bruna se feya clar jorn,
L' espay inundantse de llum en un mar!

____