Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


A BARCELONA.

____



 ENVÍO.
 Plena d' antichs recorts ma inquieta fantasía,
Gentil ficció evocant de hermosa alegoría
 Que al pensament complau,
Se representa aixís la colossal victoria,
L' etern mereixement, la immarcessible gloria
 D' en Cárles Aribau.

 Y 'l somni es tan sabrós, tan grata es sa delicia,
Que alegre l' esperit s' hi gosa y l' acaricia
 Com lo mes pur encant:
Y 's llansa, al tornar d' ell, del mòn entre la onada
De véurer cobdiciós que la ficció evocada
 No es somni d' un instant....—

 Lo somni es veritat!—La musa llemosina
Del trobador lo nom rodeja peregrina
 D' un immortal trofeu:
La fama 'l difundeix, salvant ja las fronteras,
Desde 'ls natius turons á platjas estrangeras
 Ab dilatada veu.

 Lo somni es veritat!—Un nou tribut encara,
Favencia ab patri afany, al mort cantor prepara
 En mausoleo altiu;
Magnífich monument hont en perpetuas fullas
Podrá lo mòn llegir, que 'l sabi á sas despullas
 Com Fénix sobreviu.—

 Reyna del Rubricat, gran sempre, oh Barcelona,
En guerra, pau y amors, ma obscura enhorabona
 Benignament acull: