Los galls d' aquelles montanyes
Ja comensen de cantar...
Y 'l castell de Mataplana
N' era tancat y barrat.
En sa cambra n' es que plora
N' Elvira, muller lleyal,
Tota sola fent la vetlla
¡N' Elvira, viudeta igual!
En sa cambra son que broden
Les filles del compte Arnau:
La mitjana broda plata,
La mes gran seda y estam.
La mes petita de totes
De perles feya enfilays:
Les perles qu' al pit li queyen
De blanques no n' eren tant.
En sa cambra son que filen
Les camberes del palau:
Lo cánem qu' elles filaven
Semblava un bri de crestall.
En la cuyna les criades
Rentaven plata y estany:
Si 'l rentar no 'ls hi agrada
Bè poden plegar les mans.
Les guaytes en la muralla
Rondalles n' estan contant:
Si 'l mes vell n' es qui les conta,
Lo mes jove está escoltant.
La rondalla es malastruga,
Un guayta ja la 'n trencá:
—Calla, calla, rondallayre,
No fasses mals averanys.—
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/40
Aquesta pàgina ha estat revisada.
