Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/41

 La rondalla n' es parada,
Tots várense endormiscar:
Pe'l qui vetlla nit y dia
Llarga es la nit de passar!

 Les guaytes s' han endormides
Cansades ja de vetllar,
Que qui vetlla nit y dia
Malament pot descansar.

 Si dormien, no dormien,
Sí dormien nengú ho sap.
Les parpelles tenen cluques,
Les ballestes sá y enllá.

 Les portes n' eren barrades,
Lo pont llevadís alsat...
Quant dotze hores varen cáurer
S' obriren de bat á bat.

 Nengú sap qui les ha obertes,
Quí les obrí nengú ho sap...
Si les guaytes s' endormiren...
Lo diable ja ha vetllat.

 Quant dotze hores varen cáurer
Totduna 'l pont devallá,
Les teyeres s' esmortiren
Enfosquides pe'ls fogalls.

 Sentiren remor de ferros,
Sentiren lladrar los cans,
Sentiren uns corns de cassa,
Sentiren cantar los galls.

 Vegeren passar depressa
Un cassador á cavall...
Lo cassador n' era 'l Compte,
Lo Compte, ¡válguem Dèu val!