Passaren raguitzells d' homens,
Passaren desalenats...
Les estrelletes del cel
Tremola, tremolarás.
Los cans á lladrar tomaven,
Los corns tomen á sonar...
Y passan raguitzells d' homens,
Y passan com uns alarbs;
En la dreta les ballestes,
En la ma esquerra 'ls fogalls...
Lo castell de Mataplana
Comensa de tremolar.
La Comptesa d' esglayada
No la poden revivar:
La Comptesa d' esglayada
Com lo marbre 's va quedar!...
Y en l' hermita de Montgrony
Un retaule hi van posar,
Mes nengú sap quí l' hi ha dut,
Ni manco quí l' ha pintat;
Com al compte Arnau Roger
Posada n' hi han donat
Per ses males llambregades
Y en lo mes sagrat cassar.
Y al infern hont li han donada,
Crema que mes cremará,
Que com en Arnau Roger
Malehit si n' hi ha cap!
¡Ay castell de Mataplana,
Qui t' ha vist, si ara 't veurá!
Aquell que 't tornás á véurer
No 't coneixeria pas!
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/42
Aquesta pàgina ha estat revisada.
