Vés al contingut

Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

es mon realme payral.
La corona que jo porto
no me l' han donada pas,
que lluytant me l' he guanyada
ab sarrahins mecreants
pich á pich per las montanyas
y pam á pam per lo pla.»
Y ella deya:— «Mon senyor,
bè 'n fil de temps que jo 'us am' !
La corona que jo porto
n' es la garlanda comptal.
No hi ha corona de rey
que valga lo que ella val.
De tots los reys que conech,
y si 'n conech Dèu ho sap,
mes de dos y mes de quatre
me l' han volguda robar,
y encara ploran que ploran,
y ploran que ploraran.»
— «Dèu vos dò, senyora mia,
molts segles per ben amar!»
— «Y à vos també, mon senyor,
pera guardarme feeltat.»
¡Cóm rumbeja lo ram á la fulla,
cóm rumbeja á la fulla lo ram!


2.ª

Després del 1150.

Lo jorn de las esposalles
ja prompte n' es arribat.
¡Qué n' era ella de bonica,
y ell qué n' era de galan!
Se 'n entraren temple adins,
ell armat de punta en blanch,
vestida ella de drap d' or
ab rojas barras llistat.