Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/47

¡Si 'n feren llavors de festas,
8i n' hi hagué llavors de balls
en las serras y en las planas,
en las valls y en las ciutats!
 Ab Na Catalunya bella
En Aragó s' ha casat,
¡Y 'l moro de estemordirse!
¡Y 'l francès de tremolar!
 Y Castella que á la guayta
bè se 'ls estava mirant:
—«Sent tú comptesa y jo reyna,
i ab tú s' ha volgut casar!
¡Mala fi fasses, comptesa,
que tú me la pagaràs!»
 Y al sortir del temple ell deya:
—«Amor com lo mèu no hi ha,»
dels ulls de sa bella esposa
tot mirantse en lo mirall.
«Vida de la mia vida,
amor com lo mèu no hi ha.
Los colors de ton vestit
los de mon blasó serán:
dels colors de ton vestit
jo 'n faré un pendó real!»
 ¡Cóm rumbeja lo ram á la fulla,
cóm rumbeja á la fulla lo ram!

 3.ª

 En 1400.

 Y qué bè que se 'ls mirava
tota la gent á son pas,
ella la dama mes bella,
ell lo mes ardit galan,
ella la fera amassona,
ell lo caballer mes brau!
 Quant del cel de llur amor
sota 'l dosser estrellat,