Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/48

en la mar se bressolavan
adormides entre 'ls cants
de las onas bramerosas
que 'ls gronxavan tot passant,
si n' hi havia allí de barcos,
que gens no 's veya la mar,
si n' hi havia allí de barcos
per' formar la escolta real!
Y quant del sol de llur gloria
il-luminats per los raigs,
ne partian á la lluyta
caballers en sos caballs,
si n' hi havia alors de reys
y de pobles tremolant,
si n' hi havia alors de reys
per' formar sa escolta real!
Y sempre ell deya:—«Senyora,
amor com lo mèu no hi ha,
que jo 'as amaré, comptesa,
per tota una eternitat! »
¡Cóm rumbeja lo ram á la fulla,
com rumbeja á la fulla lo ram!


4.ª

En 1500.

—«Massa m' han dit, mon senyor,
que n' hi ha una dama real
que ab sos ardits vos encisa
y ab sos simbells vos atrau,
y que li feu la passada
molt sovint y molt galan,
perque n' es guapa y hermosa
y en son escut tè pintats
dos torres, ó dos castells,
y dos lleons, ó dos drachs.
¿Cal dirvos donchs, mon senyor,