Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/49

que no es bè que assó fassau,
fentne faula de las gents
á vostra esposa legal?
¿Cal dirvos donchs, mon senyor,
que jo no 'us vinguí á buscar,
y que vos me requestareu
per amaros, de bon grat?
¿Cal dirvos que sols per mí
teniu tresors y vassalls,
y realmes ultramarins,
y lo sceptre de la mar,
y vostre pendó, y lo mèu,
es do vulla respectat
com lo pendó de mes gloria
per moros y per cristians?»
 Y ell responia, ab sos brassos
á sa esposa amanyagant:
—«No ho cregau, senyora mia,
pus assó no es veritat,
que tos temps m' han volgut noure
falsos amichs, per mon dan.
Jo no l' amo á Na Castella,
ni la puch ja may amar,
perque sols al vostre amor
hostatge mon pit ha dat.»
 ¡Cóm rumbeja lo ram á la fulla,
cóm rumbeja á la fulla lo ram!


 5.ª

 Després del 1714.

 Trista n' está la comptesa,
trista la comptesa real,
y en mitj de sa llatzería
aixís exhala sos plants.
 —«¿Per qué una sobrevinguda
en son cor ha de imperar,
mes que la esposa á qui en l' ara,
devant Dèu, ha dat sa ma?