Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/55

Los barons del Llenguadoch
per senyor á en Pere aclaman,
que ab los comtes de Tolosa
ha casat ell sas germanas,
y fins Simon de Monfort,
per enveja que á aquells guarda,
al rey Pere ha demanat
que li fie la ensenyansa
del petit infant en Jaume,
emportansel á sa casa,
pera que gendre sèu sia
quant li negreje la barba.
Eixa oferta del Monfort
al rey Pere tant li agrada,
que 'l comtat de Carcassona
fins li ha regalat en paga,
rebent homenatge de ell
y fins besantli en la cara.
No cal dir res del honor
en que Aragó sempre avansa:
lo gran Miramamolí
pogué dirho en sa desgracia,
quant en Dalmau del Creixell
ab los cavallers de Espanya
lo gran poder africá
feu á trossos en las Navas,
en las Navas ahont en Pere
ab tant brill jugá sa espasa,
en las Navas ahont triumfá
del gran rey la empresa santa,
unit l' honor ab la fe
sens que l' un deixás á l' altra.
Mes ay!... ¿qué té 'l rey en Pere,
quina pena son cor cava?
¿cóm es que impacient y trist
incerta fa la mirada,
y tant prompte 'l cor s' apreta
com la ma pel front se passa?...
L' asberch porta mitj cenyit
y esperons de guerra calsa...!