Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/56

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¿Qué té 'l campeó de la fe?
¿qué té del honor la guarda,
que ni res diu als amichs
ni escolta á aquell que li parla?
¿Si á la guerra vol anar
cóm es que, dubtós, retarda ..?
Mes ay! que sonan trompetas
y no sòn de sa maynada...!
trompetas sòn de enemichs
envejoses de sa fama!!
Quant las sènt lo rey en Pere
ja no pót mes escoltarlas,
y, desesperat y foll,
del cap s' arrenca á grapadas
los cabells, sortint brumera
de sa boca, no paraulas.
Detenintlo en tal extrem
lo frare que l' acompanya,
ab to amistós y profétich
pinta 'l perill que amenassa,
recordantli las promesas
que al Dèu del cel tè juradas,
y 'ls grans serveys que prestá
desde jove á la fe santa.
Però en cambi 'l trobador,
mentres l' altre amich s' afanya,
nobles fets de reys y comtes
ab melancélich to canta,
recordant com per l' honor,
per una paraula dada,
aquells baixaren del trono
y anaren á la batalla
á ajudar als amichs débils
contra poderosas llansas.
Quant mes lo frare predica,
l' altre ab mes foch la veu alsa,
é indecís, no sap lo Rey
qué es lo que pel cap li passa.
—No escolteu, no, las trompetas,
que á guerra á vos no us demanan,