Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/57

(diu lo frare , volent véncer
á aquell lleó de arrogancia),
que veu es sols de extermini
per la heretgia que brama.
Católich sòu, rey en Pere,
y 'l pendó de las creuhadas
si seguir no 'l desitjau,
no 'l destorbeu en sa martxa:
detxau que d' Albi 'ls heretges
troben de son mal la paga,
que no es just que un rey católich
vaja entre ells, quant tot los falta.
La veu de Dèu escoltau
lo crit de la fe que clama...!!—
................................
—¿Qué fas, rey? ab veu de tro
interrompé 'l que cantava;
de Fransa sòn las trompetas
que fan bullir ta sanch brava;
la gent que ab ellas s' acosta
es de enemichs de ta fama,
dels que volen que ton regne
sia en petita comarca.
Prompte veurás degollats
als marits de tas germanas!
De Carcassona 'l senyor
ja per son rey no te acata,
y pera obligarte á tot,
al car fill de tas entranyas
tancat guarda en son palau,
ta amistat burlant ab manya.
—¿Es en Simon de Monfort
lo que aquí ve ab la creuhada?
(preguntá 'l Rey, tremolant,
plens los ulls de foch y rábia,
mentres lo capell de ferro
á un temps prenia y la espasa);
¿es ell qui ve ab los francesos...?—
-Ell: sí !
 — Donchs, vinga ma llansa;