Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/58

 ressonen nostras trompetas
y llansemnos á la plana.
No 's diga may que 'l rey Pere,
cavaller, al honor falta.—
-Deteniuvos, que es l' honor
sens la fe paraula vana!
cridava 'l frare, seguint
al Rey, que fuig per la escala.
Res sens la fe tè valor:
penseu, rey Pere, en vostra ánima!—
— A cavall! sols responia
lo Rey, ja desde la entrada;
á cavall, honrats barons,
que portau escut sens taca,
veniu contra 'l baussador,
que honor no tè ni paraula.—
—Deteniuvos, deteniuvos!
corrent lo frare esclamava.
—Avant, honrat cavaller!
(crida 'l trobador), al arma,
que ab tu vá tot Llenguadoch!
— Guerra á mort!
 — A la batalla!!

 Tan cego corre 'l rey Pere
quant á la planura 's llansa,
que ni 's tapa ab la visera,
ni á sa gent posa ordenada,
ni 'ls consells de la prudencia
vól escoltar que li davan.
Com brau lleó que furient
contra altras feras avansa,
axí 'l lleó de Aragó
disparat com llamp anava,
sens mirar lo bosch inmens
que per tot forman las armas,
ni la multitut que arriba
de tots cantons á la plana.
Ahont hi ha 'l pendó del Montfort
cap allí apunta sa llansa,