Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/76

Jo vull beure, jo vull beure
De la ciencia en lo raudal,
Y de nostre amor en proba
Vull que 'm dònes lo bes sant.

Jo vull tota possehirte,
Y viure en ta santa pau;
Jo ne vull tot el tresor,
El tresor que tens guardat.—

Ella 'm sonreya amorosa,
Plena de dòlsa humiltat,
Y de son coll la clau mística
Li vaig pendre tremolant.

De la torre del misteri
Jo m' acost en el portal,
La porta n' era de marbre,
Un xipré á cada costat.

Á damunt, damunt lo marbre
Estava escrit :— Aquí jau...—
Jo llegia, jo llegia...
Lo demés estava en blanch.

— Atúret, me diu la verge;
La porta no s' obrirá
Abans que ton nom escrigués
Sobre lo marbre sagrat. —

Jo prenguí la santa ploma,
Y vaig escriurer abaix
De Aquí jau «Lo cançoner,
Cançoner de Miramar.»

Llavors de la trista porta
Jo ne veig rodar la clau,
Y s' obrí de pint en ampla,
Davant mos ulls esglayats.