Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y diu la Monja:—Aymadas orenetas — portau l'amor, — portau l'amor al finestral de ditxa — del trobador.
Li parlaréu de sa pobreta aymía — qu' en somnis tè; — y li diréu que luny de sas caricias — jo moriré!
Quant seré morta, esprit lliure, á Provensa — me n'volaré — y vora l' Rhone y vora la Durensa — divagaré.
Divagaré pels comallars de Laura, — al cap al tart, — y 'm sentirán al dòls sospir del aura — plors barrejar.
Jo 'l cridaré, y vindrá mon trobador... — tremolarém; — y allá dedalt junts ab mon aymador — ens n' anirém.
.jpg)
