Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1866.djvu/43

¡Minyons, y quin pich de música!
¡quína frescor d' enciam!
¡quíns ayres de perdiueta!
¡quíns cossets de lliri blanch!
Estich cert que mès de quatre
se 'n podrian engrapar.
Tot fent brasset se n' hi baixan
las quatre pollas del mas,
totas ab cara de Pasqua
la de rioler esguart,
devantal curt á la moda,
faldilleta arrossegant,
y 'ls cabells al estil d' ara,
aquí al front estarrufats,
en son bres de pedrería
fent lo sol enlluhernar.
Dels adressos que ellas duhen
se 'n podria fèr un maig,
un maig d' aquells que á la esglesia
llambregan pel dijous Sant.
En lo jardí de sa cara
s' hi podria fèr un ram,
tot de llesamins y rosas
y maduixetas d' aubach,
que pels frescals de sos llavis
guaytan qui las cullirá.
En los ullets de sa cara
s' hi enmiralla 'l cel blau;
no es mòlt que d' enmirallarshi
un hom no se 'n canse may.
¡Oydá! tant bon punt arriban
las petitonas al ball,
los del poble las enrolllan
fentlos lo cóm ve y cóm va.
Si surtissen tres guatlletas
del paradis terrenal,
si al mòn tres estels cayguessen,
no se enrotllarian tant.
Y des d' un racó de plassa,
fent de moble arraconat,
ha de aguaytarsho soleta
la trista de la mès gran.