Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1866.djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Aguayta com giravoltan,
com fan esclafits y salts,
y com en las reposadas
riuhen ab l' enamorat,
ab qui 's veuhen cara á cara
y ab qui s' encaixan ma ab ma,
y ella la tan boniqueta,
que se 'l solia triar,
avuy espera que espera,
aguayta que aguaytarás,
no tè un fadri que li diga,
feste ensá ni feste enllá,
y ja 'l fluviol espigna
y espigna per punts mès alts,
y 'l tamborí mès depressa
va fent lo tam pa tan tam.
Quant se recorda del marso
se 'n posa á llagrimejar;
lo major dels camillayres
tot manyagoy se n' hi va:
No plores, li diu, Guideta,
sinó m' hi farás posar,
y ara anem á trencar dansa,
que 'l teu mal ja gorirá.